CAS BASE KITE: EL PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Al llarg del semestre s’han anat presentant diferents continguts relacionats amb el camp de les TIC i del tractament de la informació. Les lectures i activitats estan encarades a reconstruir els coneixements previs dels estudiants i ha crear nous esquemes mentals relacionats amb aquests dos camps.
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	És el meu sisè semestre en els estudis de psicopedagògia i són els primers estudis relacionats amb les TIC	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Coneixements bàsics sobre les TIC, relacionats amb tasques acadèmiques, escolars, de recerca d’informació.	---
Tipus d’escola	Universitat
Localització del centre	----
Connexió	Internet.	---
Localització dels recursos tecnològics	En el meu estudi particular	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Mitjana-alta	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	6è semestre de psicopedagogia.	---
Àrea / unitat	Noves tecnologies de la infomració i de la comunicació. Psicopedagogia.	---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	-Autoavaluació inicial: realització d’un mapa conceptual i preguntes curtes. - Elaboració d’un blog com a eina per compartir reflexions i  aprenentatges. - PAC1: participació en el debat a partir de l’argumentació i elaboració d’una síntesi del mateix.  PAC2: Síntesi de coneixements, argumentació sobre el propi canvi conceptual, elaboració d’un mapa conceptual. PAC3: Elaboració d’un projecte: disseny, desenvolupament i implementació d’aquest. Compartició del projecte a partir del model de casos BaseKite.
nivell d’aprenentatge esperat	Adquirir nous coneixements relacionats amb les TIC i com aquestes poden ajudar a elaborar aprenentatges significatius (propi o aplicat en altres contextos).	---
Tipus d’activitat	Activitats d’aprenentatge mediat que requereixen experimentació i reflexió amb els processos propis, amb el disseny, la implementació i/o l’ avaluació  i autoavaluació.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Cmaps Tool, Word, Excel, internet, Power Point, gravadora, escaner.
Raó per la qual la fa servir	Aquestes tecnologies s’han fet servir al llarg del semestre alhora de preparar i elaborar les diferents activitats demanades.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Reflexionar, argumentar, analitzar, elaborar, avaluar, representar mentalment i gràficament, construir coneixements, tenir una actitud crítica, comunicar, compartir.	---
Dificultats trobades	Dificultats relacionades amb la gestió i organització del temps personal. dificultats per dur a terme certes activitats relacionades amb les TIC.	---
Ajuda / col·laboració emprada	Els companys d’aula així com la consultora han estat una gran ajuda al llarg del semestre; amb les seves aportacions i suggeriments al fòrum m’han ajudat a resoldre dubtes que tenia en relació les activitats, els programes utilitzats  i les lectures.	---
Rol del consultor	Orientador, mediador. Transmet informació que els aprenents han d’interpretar i reelaborar.	---
Rol de l’aprenent	Som els responsables del nostre propi procés d’aprenentatge. Desenvolupem un paper actiu, reflexiu, col·laboratiu, intencional i constructiu en un context concret.	---
Resultats
Observacions	Aquesta matèria em feia molt de respecte, ja que en els fòrums de tutoria tothom deia que comportava molt temps i dedicació, i així ha estat. Però la planificació de les activitats així com el temps que tenia per dedicar-hi, m’ha permès poder anar assolint els reptes plantejats.	---
Avaluació de l’aprenentatge	Al finalitzar el semestre puc dir que hi ha hagut un canvi conceptual important en relació al món de les TIC. No només he adquirit nous coneixements, sinó que aquests m’han permès reestructurar les idees prèvies que tenia sobre aquest camp.	---
Lliçó apresa	Per assolir un objectiu cal mostrar interès, estar obert a aquest i dedicar-hi temps i esforç. També és important compartir els dubtes i ajudar als altres, ja que tots en sortim beneficiats. També és important saber ser un bon comunicador d’idees i compartir-les amb els altres per així enriquir els propis coneixements.	---

..

Història complerta

ENTREVISTADOR. Gràcies per tenir amb mi aquesta entrevista. M’agradari preguntar-li sobre l’assignatura de NTICE que ha cursat aquest curs. Per què va decidir fer-la? JO: Forma part del currículum de psicopedagogia, que és una llicenciatura de segon cicle. L’havia de cursar i vaig pensar que aquest era un bon semestre perquè tenia temps.   ENTREVISTADOR: Així doncs ara és una experta en tecnologia... JO: No, mai ho he sigut i no ho sóc. Abans de fer aquesta assignatura tenia els coneixements bàsics en tecnologia, m’hi defensava: era capaç de cercar per internet de manera exitosa, seleccionar la informació adequada, reelaborar-la fent servir el processador de text... i ara puc fer això però disposo de més recursos, com el Cmaps, que és un recurs molt interessant i pràctic per reorganitzar les idees i ajudar a crear nous esquemes mentals. ENTREVISTADOR: Em pot dir  doncs quins eren els objectius d’aquesta assignatura? JO: Doncs miri, no té res a veure amb el que jo m’esperava en un primer moment. Jo creia que consistiria en programa i crear “programes” o que estaria més relacionat amb el camp de la informàtica, com  vostè ha insinuat... Però en realitat el que pretén l’assignatura és  ensenyar com introduir les TIC en el procés d’e-a per assolir un aprenentatge significatiu. Totes les activitats i la metodologia que hem fet com alumnes universitaris penso que es pot aplicar perfectament a l’escola o a l’ institut i seguir aquest model d’aprenentatge significatiu. ENTREVISTADOR: I ens podria explicar quines són aquestes activitats que ha fet? JO: Doncs miri, eren activitats en que el component comunicador era molt important. Per exemple reflexionar i compartir la reflexió sobre un tema el qual vam debatre seguint el model argumentatiu de Toulmin, i que més tard vam representar graficament amb el Cmaps tool, una eina per a fer mapes conceptuals; o bé crear un blog el qual servia de portafoli i on penjàvem tot el que anàvem fent i anàvem aprenent , així com també reflexions personals del procés. També hem hagut d’avaluar a companys  i autoavaluar-nos a partir de rúbriques i això ho he trobat molt interessant, ja que sabies què s’esperava de tu en una determinada activitat i això és pot aplicar perfectament en una àrea de llengua o medi  amb alumnes d’institut o de cicle superior per exemple. També hem fet una última activitat molt complerta en la qual hem hagut de crear un projecte final que hem portat a la pràctica, el qual hem representant gràficament amb el Cmaps i hem compartit al blog i al fòrum. ENTREVISTADOR: I on té lloc l’aprenentatge significatiu? JO: Doncs un cop finalitzada l’assignatura miro endarrere i analitzant tot el procés seguit veig que tota l’assignatura ha estat un aprenentatge significatiu. M’explico: hem tingut un paper actiu i reflexiu com alumnes, el procés era intencional ja que nosaltres com estudiants hem decidit fer aquesta assignatura, ens trobàvem en un context únic i irrepetible, la consultora tenia un paper d’assessorar i guiar el nostre aprenentatge i això és típic del model constructivista. Així que tota l’assignatura ha estat un aprenentatge significatiu. Ah! i la última activitat que hem realitzat, la del projecte, havia de partir d’un problema significatiu i per solucionar-lo havíem de treballar dins les premisses que li he anant comentant. ENTREVISTADOR: Quines dificultats ha trobat vostè en aquesta assignatura? JO: A veure, moltes de les coses que hem fet no les havia fet mai; el debat seguint el model de Toulmin, les autoavaluacions i avaluacions seguint una rúbrica (jo casi no he treballat mai amb l’excel), la creació d’un blog; a part de que els temes treballats eren absolutament desconeguts per a mi: els determinismes o els problemes segons Jonassen, per exemple.  No vull dir que hagin estat dificultats pròpiament, però si que han suposat una reorganització dels meus models mentals sobre les tecnologies de l’educació. ENTREVISTADOR: Podria dir allò que per a vostè ha estat un aprenentatge valuós al llarg del semestre? JO: Doncs el veritable significat d’aprenentatge significatiu. He treballat aquest “concepte” en altres matèries, però ha estat en aquesta on realment he comprès que vol dir i el més important, com fer-lo possible en una aula. ENTREVISTADOR: Creu que podria doncs treballar els continguts escolars a partir d’aprenentatges significatius? JO: He après que un aprenentatge significatiu comença quan hi ha un problema significatiu per a l’alumne... Així doncs, és per aquí per on cal començar: cal presentar als alumnes “problemes” que per a ells poden ser importants o nosaltres els podem convertir en importants... Si no es desperta aquest interès en l’alumne no hi ha res a fer, seguirem fent classes avorrides i poc o gens interessants pels nostres oients. ENTREVISTADOR. Doncs moltes gràcies per compartir aquesta experiència amb nosaltres.

CAS BASE KITE: QUÈ PODEM FER PER RECORDAR A L'AVI?

Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
La mare de dues nenes de 4 i 6 anys està preocupada perquè les seves filles des de la mort de l’avi no en volen parlar i defugen de les converses.  Amb l’assessorament i col·laboració de la psicopedagoga la mare portarà a terme un seguit d'actuacions i activitats per aconseguir que les nenes participin de les converses que sorgeixen a la família sobre el seu avi.
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	Un més (de finals de novembre a finals de desembre)	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Tenen un coneixement de les TIC molt bàsic; el que han après a l’escola i també el que els seus pares els han ensenyat a casa.	---
Tipus d’escola	----	Es porta a terme a casa.
Localització del centre	----
Connexió	Internet.	---
Localització dels recursos tecnològics	Despatx de casa les dues germanes i despatx personal de la psicopedagoga.	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitja - alta	---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	P4 i 1r de cicle inicial.	---
Àrea / unitat	Educació Emocional	---
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	1r sessió: facilitar la informació necessària a la mare sobre el procés de dol així com els recursos que necessitarà per a les activitats amb les nenes. 2n i 3r sessió: lectura del conte i conversa. 4a sessió: reunió amb la mare per compartir el treball fet fins el moment. 5a i 6à sessió: elaboració d’una carta i d’un dibuix amb recursos TIC. 7à-10 sessió: elaboració d’un àlbum fotogràfic. 11à sessió: reunió amb la mare per parlar de tot el projecte i també conversa amb les dues nenes per poder avaluar l’aprenentatge dut a terme.	Aquesta és la temporalització real de les activitats realitzades.
Nivell d’aprenentatge esperat	Ser capaces de parlar del seu avi de forma general dins l’àmbit familiar.	---
Tipus d’activitat	Activitats utilitzant els recursos TIC de manera col·laborativa (les dues germanes).	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Power Point. Processador de text: Word Office. Programa Paint de dibuix. Programa per la creació d’un àlbum fotogràfic digital. Gravadora de cinta.
Raó per la qual la fa servir	Són tecnologies que es troben fàcilment en el domicili, que les dues nenes coneixen i que usaran de forma habitual en altres situacions, tant lúdiques com escolars.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Recuperar records, identificar sentiments, verbalitzar els sentiments, reflexionar sobre els records i els esdeveniments recents.	---
Dificultats trobades	El fet de fer servir una mediadora que no tenia experiència en aquest tipus de tasques ni en aspectes pedagògics; el fet de no poder controlar la temporalització ni el transcurs de les sessions; la manca de registres sonors sobre les sessions on participen les dues nenes.	---
Ajuda / col·laboració emprada	La mare de les nenes fa de mediadora i ella porta a terme les activitats amb elles seguint les indicacions i propostes que les dues comentem en les reunions.	---
Rol del psicopedagog	Facilitar material teòric a la mediadora sobre el procés de dol en infants, proporcionar els materials a utilitzar en les activitats així com indicacions sobre el seu ús i aplicació, donar orientacions a la mare (mediadora) sobre les activitats, el seu paper com a mediadora...	---
Rol de la mare	Per una banda té el rol d’aprenent també, i per altra mediadora de les activitats i actuacions pactades amb la psicopedagoga.
Rol dels aprenents	Actiu i col·laboratiu. Participen de les decisions sobre el seu propi aprenentatge (proposen activitats a realitzar dins d’uns criteris) i elles prenen el control del seu procés d’aprenentatge.	---
Resultats
Observacions	Es realitzen les actuacions planificades però aquestes s’han estès en el temps.	---
Avaluació de l’aprenentatge	entrevista final amb la mare i amb les dues nenes per valorar el nivell d’èxit en els criteris d’avaluació proposats.	---
Lliçó apresa pel professor	Cal registrar les sessions i activitats de forma sonora. Ser més realista en la temporalització del projecte.	---

Història complerta

ENTREVISTADOR. Gràcies per tenir amb mi aquesta entrevista i li desitjo preguntar per una bona història sobre tecnologia que vostè hagi tingut. JO: Doncs recentment una persona del meu entorn familiar em va demanar un cop de mà per treballar el procés de dol amb les seves dues filles de 4 i 6 anys. Les nenes feia un parell de setmanes que havien perdut al seu avi i defugien les converses sobre ell. Així doncs la mare em va expressar el seu neguit sobre aquest fet i ens vam reunir per treballar en un projecte que ajudés a les menors a avançar dins del procés i poder parlar sobre el seu avi en l’entorn familiar amb normalitat. ENTREVISTADOR: Com van rebre les nenes aquest projecte? JO: No se’ls va explicar directament el perquè feien el que feien, amb això vull dir que les activitats es van proposar com un joc, i a les nenes se’ls va donar el control d’una part del projecte, amb la intenció que se’l sentissin seu i que no ho viessin  com una feina a fer o una obligació. Suposo que el fet de treballar amb recursos TIC va fer més engrescadora la proposta per a elles. ENTREVISTADOR: I la mare quin paper va tenir, perquè com ha dit us veu reunir les dues per parlar del projecte... JO: Doncs si. Jo sabia que per treballar amb les dues nenes sobre aquest tema el millor era que la mare fos la que guiés les activitats de forma directe, jo en dic que feia el paper de mediadora, tot i que d’alguna manera també va ser aprenent, ja que quan ens reuníem intercanviàvem idees i punts de vista: ella m’explicava com havia anat l’activitat, els dubtes que li havien sorgit i llavors jo li feia propostes i l’orientava per a la següent activitat. ENTREVISTADOR: Les activitats que vau dur a terme en que van consistir? JO: Ja com dos blocs d’activitats; les reunions i assessoraments que feia amb la mare, i per altra banda les activitats que feien les nenes amb la mare o bé elles soles. ENTREVISTADOR: Ens pot parlar una mica més de en van consistir aquestes activitats, tant amb la mare com amb les nenes? JO: Amb la mare vam fer una primera sessió en que li vaig facilitar material sobre el procés de dol, que era perquè es llegís i així tingués més informació sobre el tema i potser pogués entendre millor l’actitud de les seves filles. La segona sessió amb la mare la vam fer després de l’activitat de la lectura del conte amb les seves filles i va explicar-me com havia anat, quins comentaris havien fet les nenes, quin tipus de resposta va donar ella i vaig aprofitar per donar-li orientacions sobre les següents activitats a fer amb les nenes... I la tercera i última sessió amb la mare va ser per a fer l’avaluació final. Em va explicar quina era la seva impressió sobre tot el treball fet, vam valorar els objectius que havia marcat a l’inici del projecte i després de parlar amb ella també vaig parlar amb les nenes sobre si els havien agradat les activitats, quines coses havien fet... i així vaig poder avaluar també els objectius marcats. Tot això pel que fa el treball directe amb la mare. Llavors les activitats que havien de realitzar les nenes van ser la visualització del conte l’Estrella de la Laura en format presentació de Power Point, que anava acompanyat per preguntes obertes que anava fent la mare. Aquesta activitat va durar dues sessions i de la segona sessió vaig fer un enregistrament sonor que em va anar molt bé.  Les següents sessions de treball de les nenes amb el guiatge de la mare van consistir en fer una carta per a l’avi, un dibuix i en crear un àlbum fotogràfic; aquesta part del projecte és en el que les nenes van tenir el control, ja que elles van proposar el tipus d’activitat que volien fer per a l’avi, i aquí la mare tenia un paper secundari, ajudant en aquells aspectes tecnològics que les nenes no dominaven, com ara la creació de l’àlbum o d’una carpeta on guardar les fotos que volien fer servir. ENTREVISTADOR: Es pot dir que  és una experta doncs en el tema del dol... JO: No. Abans de començar el projecte vaig haver-me de formar també. Vaig llegir articles, vaig consultar blogs i pàgines web sobre el tema. El material que vaig fer servir per a la mare també em va ser de gran ajuda a mi.  Mai abans havia treballat en relació a aquest tema i penso que tot el que és l’educació emocional està molt “abandonat” ; és necessari treballar les emocions i els sentiments amb els infants, és un treball preventiu molt útil i de gran valor. ENTREVISTADOR: I el fet de fer aquest treball de les emocions a partir de les TIC que es consideren eines molt inpersonals com lliga? JO: Penso que les TIC són un recurs amb moltíssimes possibilitats i a partir d’elles es poden treballar tots els camps acadèmics, només cal ser un xic creatiu i aventurar-se a provar-ho. En el cas del projecte en qüestió sabia que eren un element molt motivador el qual l’Ada i la Lia coneixien tot i que no dominaven plenament. Ara tenen més domini i ho han aprés a partir d’un aprenentatge significatiu. ENTREVISTADOR: Pensa que han assolit l’objectiu plantejat ; el de parlar sobre els seus sentiments...? JO: Si, ja només amb la primera activitat que consistia en visualitzar un conte i parlar amb la seva mare, a les nenes els va ser molt fàcil obrir-se i parlar sobre el seu avi. A partir d’aquí la seva mare em va explicar que tot va ser molt més fàcil...suposo que necessitaven aquest “espai” que encara ningú els havia ofert i que elles no s’atrevien a demanar. ENTREVISTADOR:  Tal com ho planteja sembla que tot va ser molt fàcil... JO: No, no. El projecte tenia alguns punts dèbils que per a properes ocasions caldrà millorar, com el fet de no disposar d’enregistraments sobre les sessions de la mare amb les nenes, o la temporalització del projecte que es va allargar més de l’esperat perquè no vaig fer una bona previsió de la durada de les activitats ni de la gran implicació i dedicació que hi voldrien dedicar les nenes. ENTREVISTADOR. Doncs moltes gràcies per compartir aquesta experiència amb nosaltres.