QUÈ CAL SABER SOBRE EL PROCÉS DE DOL EN INFANTS?

El que trobareu en aquesta entrada és el document que vaig entregar a la mediadora (en el cas del meu projecte és la mare de dues nenes de 4 i 6 anys) amb la intenció de donar-li uns coneixements bàsics sobre el procés de dol en infants que poguessin ser útils per assolir l'objectiu del projecte. 

QUÈ CAL SABER SOBRE EL PROCÉS DE DOL EN INFANTS?

Són molts els autors que han parlar sobre les etapes del dol, però Worden diferencia 4 etapes que ens poden ser molt útils alhora de plantejar el treball a fer.

La primera etapa consisteix en acceptar que la pèrdua és una realitat. si aquesta primera etapa no es dona, el procés de dol no pot continuar.

La segona etapa s’ha de dedicar a treballar amb les emocions i el dolor. És en aquesta etapa en la que podrem treballar amb la Laia i l’Aina.

En la tercera etapa cal assimilar que la realitat ha canviat sense la persona. No només mor algú amb qui estàvem molt units, sinó que també mor una part de nosaltres mateixos vinculada a aquest persona.

La quarta fase  es dedicaria a reelaborar la nostra vida per poder tirar endavant i donar lloc a noves relacions i a una nova etapa.

EL DOL I LA INFÀNCIA

Els infants menors de cinc anys no sempre entenen la mort com un estat definitiu i irreversible, al contrari, pense que és un estat transitori, com el fet de dormir.

entre els cinc i nou anys ja entenen el concepte de la mort com a procés irreversible, però potser els costa assimilar que tothom ha de morir algun dia.

Segons Bowlby (1983) el dol en la infància passa per tres fases:

-          Fase de protesta: el nen plorar i intenta buscar a la persona estimada.

-          Fase de desesperança:  mica en mica deixa de plorar, encara que segueix esperant a que aquesta persona torni.

-          Fase de desvinculació: deixen d’esperar el retorn.

No elaborar correctament un dol durant la infància pot ocasionar problemes psicològics posteriors durant l’adolescència i la maduresa.

Quan hi ha una pèrdua d’una persona propera per un infant hi ha un seguit d’aspectes qu ehem de tenir presents. Normalment els adults volem evitar el patiment de l’infant i com que veiem que no acaben d’entendre el què passa pensem que el millor és impedir que assisteixin o participin dels esdeveniments, ja que així s’accelera la tornada a la vida quotidiana; però els nens per més petits que siguin també pateixen un procés de dol a la seva manera, i hem de saber com actuar.

Isa de Fonnegra de Jaramillo va resumir un llistat anomenat les “regles d’or” que cal tenir present quan un nen perd a una persona  estimada i que et poden ser molt útils per parlar amb les nenes, tant a tu com a altres persones.

-          No mentir, és essencial.

-          No explicar-ho tot d’una vegada.

-          Explicar la mort amb veritats parcials i un vocabulari adequat, d’acord amb l’edat cronològica, intel·lectual i emocional del nen.

-          Parlar de la mort abans que el nen es vegi emocionalment involucrat en una situació de dol.

-          No deixar que la mort  l’expliqui un familiar o veí.

-          No lligar la mort amb la son, ja que pot derivar en trastorns per a dormir.

-          No relacionar una contrarietat amb la mort. El nen tendeix a veure la mort d’un ésser estimat com a un càstig.

-          No amagar el dolor d’una pèrdua. S’ha d’expressar els sentiments i mostrar al nen que també s’és vulnerable.

-          Donar l’oportunitat al nen de parlar de la persona que es va morir i rebre la seva tristesa.

-          Si s’és creient, transmetre al nen la tranquil·litat que ofereix el pas cap a la vida eterna, la reunió amb Déu.

-          Utilitzar la paraula mort i eliminar eufemismes. La mort ha de ser un final natural.

-          Reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar falses expectatives de retorn.

-          Avisar a la psicòloga o professora de l’escola. Això donarà oportunitat als companys d’ajudar-lo.

El camí que pren el dol, està profundament influït per com sigui tractat pel progenitor supervivent, pels seus parents i els amics durant les setmanes i mesos després de la pèrdua.

Existeixen diversos llibres que poden servir per treballar el tema de la mort amb els infants.

§         BERROCAL, M., Ens ho passem molt bé, l’àvia i jo. Barcelona, Baula, 1997.

§         BUSCAGLIA, L., La tardor de Freddy, la fulla. Una història de la vida.

      Barcelona, Urano-Emecé, 1988.

§         COMPANY, M., El Santi i la Nona. Adéu àvia.  Barcelona, Timun Mas, 1994.

§         CORTINA, M., On és el iaio? València, Tàndem edicions, 2001.

§         DE PAOLAT, T., L’àvia de dalt i l’àvia de baix. Barcelona, Cruïlla, 1994.

§         DÉU PRATS, J., Així era l’avi. Barcelona, Parenting, 2003.

§         MARTÍNEZ, M.; SOLÉ, C., Jo les volia. Barcelona, Destino, 1984.

§         RAMÓN, E. – OSUNA, R., No és fàcil, petit esquirol! Barcelona, Kalandraka, 2003.

§         SAINT MARS, D. - BLOCH, S., S' ha mort l’avi. Barcelona, La Galera, 1998.

§         VARLEY, S., Gracias, tejón. Madrid, Altea, 1985.

§         VERREPT, P.,Et trobo a faltar. Barcelona, Joventut, 2000.

§         WIKD, M., Nana vieja. Caracas, Ekaré, 2003.

§         WILHELM,H. Jo sempre t’estimaré. Barcelona, Joventut, 1989.

Els llibres que estan marcats en gris són contes o relats curts que més es poden adequar al tipus de pèrdua i a l’edat de la Laia i l’Aina.
(La bibliografia que surt referenciada forma part de la webgrafia i bibliografia del projecte final)