El que trobareu en aquesta entrada és el document que vaig entregar a la mediadora (en el cas del meu projecte és la mare de dues nenes de 4 i 6 anys) amb la intenció de donar-li uns coneixements bàsics sobre el procés de dol en infants que poguessin ser útils per assolir l'objectiu del projecte.
QUÈ CAL SABER SOBRE EL PROCÉS DE DOL EN INFANTS?
Són molts els autors que han parlar sobre les etapes del
dol, però Worden diferencia 4 etapes que ens poden ser molt útils alhora de
plantejar el treball a fer.
La primera etapa
consisteix en acceptar que la pèrdua és una realitat. si aquesta primera etapa
no es dona, el procés de dol no pot continuar.
La segona etapa
s’ha de dedicar a treballar amb les emocions i el dolor. És en aquesta etapa en la que podrem treballar amb la Laia i l’Aina.
En la tercera
etapa cal assimilar que la realitat ha canviat sense la persona. No només mor
algú amb qui estàvem molt units, sinó que també mor una part de nosaltres
mateixos vinculada a aquest persona.
La quarta
fase es dedicaria a reelaborar la nostra
vida per poder tirar endavant i donar lloc a noves relacions i a una nova
etapa.
EL DOL I LA
INFÀNCIA
Els infants menors de cinc anys no sempre entenen la mort
com un estat definitiu i irreversible, al contrari, pense que és un estat
transitori, com el fet de dormir.
entre els cinc i nou anys ja entenen el concepte de la mort
com a procés irreversible, però potser els costa assimilar que tothom ha de morir
algun dia.
Segons Bowlby (1983) el dol en la infància passa per tres
fases:
-
Fase de protesta: el nen plorar i intenta
buscar a la persona estimada.
-
Fase de desesperança: mica en mica deixa de plorar, encara que
segueix esperant a que aquesta persona torni.
-
Fase de desvinculació: deixen d’esperar el
retorn.
No elaborar correctament un dol durant la infància pot
ocasionar problemes psicològics posteriors durant l’adolescència i la maduresa.
Quan hi ha una pèrdua d’una persona propera per un infant hi
ha un seguit d’aspectes qu ehem de tenir presents. Normalment els adults volem
evitar el patiment de l’infant i com que veiem que no acaben d’entendre el què
passa pensem que el millor és impedir que assisteixin o participin dels
esdeveniments, ja que així s’accelera la tornada a la vida quotidiana; però els
nens per més petits que siguin també pateixen un procés de dol a la seva
manera, i hem de saber com actuar.
Isa de Fonnegra de Jaramillo va
resumir un llistat anomenat les “regles d’or” que cal tenir present quan un nen
perd a una persona estimada i que et
poden ser molt útils per parlar amb les nenes, tant a tu com a altres persones.
-
No mentir, és
essencial.
-
No explicar-ho
tot d’una vegada.
-
Explicar la
mort amb veritats parcials i un vocabulari adequat, d’acord amb l’edat
cronològica, intel·lectual i emocional del nen.
-
Parlar de la
mort abans que el nen es vegi emocionalment involucrat en una situació de dol.
-
No deixar que
la mort l’expliqui un familiar o veí.
-
No lligar la
mort amb la son, ja que pot derivar en trastorns per a dormir.
-
No relacionar
una contrarietat amb la mort. El nen tendeix a veure la mort d’un ésser estimat
com a un càstig.
-
No amagar el
dolor d’una pèrdua. S’ha d’expressar els sentiments i mostrar al nen que també
s’és vulnerable.
-
Donar
l’oportunitat al nen de parlar de la persona que es va morir i rebre la seva
tristesa.
-
Si s’és
creient, transmetre al nen la tranquil·litat que ofereix el pas cap a la vida
eterna, la reunió amb Déu.
-
Utilitzar la
paraula mort i eliminar eufemismes. La mort ha de ser un final natural.
-
Reforçar la
irreversibilitat de la mort i no donar falses expectatives de retorn.
-
Avisar a la
psicòloga o professora de l’escola. Això donarà oportunitat als companys
d’ajudar-lo.
El camí que pren el dol, està
profundament influït per com sigui tractat pel progenitor supervivent, pels
seus parents i els amics durant les setmanes i mesos després de la pèrdua.
Existeixen diversos llibres que poden servir per treballar
el tema de la mort amb els infants.
§
BERROCAL, M., Ens ho passem
molt bé, l’àvia i jo. Barcelona, Baula, 1997.
§
BUSCAGLIA, L., La tardor de
Freddy, la fulla. Una història de la vida.
Barcelona, Urano-Emecé, 1988.
§
COMPANY, M., El Santi i la
Nona. Adéu àvia. Barcelona, Timun
Mas, 1994.
§
CORTINA, M., On és el iaio? València, Tàndem edicions, 2001.
§
DE PAOLAT, T., L’àvia de
dalt i l’àvia de baix. Barcelona, Cruïlla, 1994.
§
DÉU PRATS, J., Així era l’avi. Barcelona, Parenting, 2003.
§
MARTÍNEZ, M.; SOLÉ, C., Jo
les volia. Barcelona, Destino, 1984.
§
RAMÓN, E. – OSUNA, R., No és fàcil, petit esquirol! Barcelona,
Kalandraka, 2003.
§
SAINT MARS, D. - BLOCH, S., S' ha mort l’avi. Barcelona, La
Galera, 1998.
§
VARLEY, S., Gracias, tejón.
Madrid, Altea, 1985.
§
VERREPT, P.,Et trobo a
faltar. Barcelona, Joventut, 2000.
§
WIKD, M., Nana vieja. Caracas,
Ekaré, 2003.
§
WILHELM,H. Jo sempre
t’estimaré. Barcelona, Joventut, 1989.
Els llibres que estan
marcats en gris són contes o relats curts que més es poden adequar al tipus de
pèrdua i a l’edat de la Laia i l’Aina.(La bibliografia que surt referenciada forma part de la webgrafia i bibliografia del projecte final)
No hay comentarios:
Publicar un comentario