TÍTOL: Què podem fer
per recordar a l’avi?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS.
Aprenents: Dues germanes; Lia (6anys); Ada (4anys).
Mediadora: La mare de les nenes (Isa) i la psicopedagoga (Laura).
Tecnologia
mediadora: Ordinador, conte de L’estrella de la Laura en format Power
Point, programa de retocar imatges i programa comercial per fer treballs
fotogràfics (àlbums, muntatges...), programari Office .
DESPRIPCIÓ DEL PROBLEMA
-Problema de partença: La Lia
i l’Ada han perdut recentment al seu avi amb qui tenien un vincle molt
especial, però eviten parlar d’ell i no han fet cap pregunta.
Classificació
del problema segons Jonassen: Segons la
classificació que fa Jonassen dels problemes, ens trobem davant d’un problema mal estructurat, ja que pot tenir
múltiples solucions i cal que les persones implicades expressin la seva opinió
personal (Jonassen, 2003). Pel que fa la seva complexitat, penso que és un
problema amb una complexitat alta. Faig
aquesta afirmació ja que és molt difícil poder conèixer amb exactitud les
variables que intervenen alhora de treballar el tema del dol i dels
sentiments, pel fet que moltes són
variables intrínseques de les dues nenes que no podem conèixer si elles no les
exposen, com serien: què saben de la mort, què opinen sobre la mort del seu
avi, quins sentiments tenen, quin és el seu grau d’interès per canviar la seva
actitud sobre la mort de l’avi... Pel que fa l’especificitat del camp segons
Jonassen és un problema situat ja
que parteix d’un context amb unes característiques concretes, específiques i
úniques. És un problema d’anàlisi de casos ubicat, ja que la
solució d’aquest problema depèn de factors
i proves contextuals i com aquests es relacionen amb les persones
implicades i com evolucionen amb el temps (Jonassen,1997). Per altra banda, és
un problema en que no hi ha una única veritat o solució correctes i que ha
través del diàleg i la conversa es poden anar construint les respostes, partint
de coneixements lliures i oberts (Jonassen,1997).
PLANTEJAMENT
DEL PROBLEMA
- Demanda de la mare: La mare
comenta que quan a casa fan referència a l’avi les nenes marxen i no volen
participar de la conversa. Des de la mort de l’avi no n’han parlat ni han fet
preguntes. L’Isa no vol forçar la
situació, però li agradaria que quan sortís el tema les nenes també diguessin
la seva i expliquessin coses que feien amb l’avi, igual que fan els grans
(l’avia, el tiet o ella mateixa).
La mort sol ser un tema tabú pels nens, i molts cops és decisió dels
adults parlar-ne o no. L’Isa no té tant interès en parlar sobre què és la mort,
o què li passa a una persona quan es mor; la seva demanda va encaminada cap a
un altra banda, a ella li agradaria que les nenes poguessin parlar del que
feien amb el seu avi, de com era, quines coses deia... voldria “normalitzar
l’actitud” de les seves filles per tal que quan de forma espontània sortís a la
conversa elles dues també hi participessin.
Com
apareix en la seva vida quotidiana? És difícil parlar de l’avi
perquè fa molta pena. Els gran parlen d’ell
però nosaltres si ho sentim ens posem tristes i no ens agrada. També ens
agradaria poder explicar què fèiem amb ell.
Com
s’ho farà el mediador per problematitzar la situació? Per poder parlar sobre el problema que tenen les nenes
alhora d’expressar els seus sentiments, cal fer un treball previ amb la seva
mare, ja que ella farà de mediadora. La primera activitat es pot considerar
introductòria, ja que comença a tractar el problema de forma indirecte però
alhora permet reconduir l’activitat cap al problema en qüestió. Per lligar la història del conte amb la
història d’aquest cas, hi ha dues frases claus per tractar per una banda els
sentiments de les nenes sobre la mort de l’avi: La Laura troba a faltar a l’estrella perquè era la seva amiga i se
l’estimava, vosaltres també trobeu a faltar a l’avi? i per altra banda
poder treballar com poden gestionar aquests sentiments de forma normal ; La Laura per recordar a l’estrella la
mira cada dia perquè està al cel, com ho podem fer nosaltres per recordar les
coses que fèiem amb l’avi?
Serà molt important el paper de la mare com a mediadora en la conversa
sobre la mort, el sentiment de pèrdua...S’haurà de fer un bon treball
d’assessorament amb la mare, de manera que conegui i entengui les
característiques del procés de dol en
els infants i com ha de transcórrer la
conversa.
CONTEXT
DE L’ACTIVITAT
La proposta es portarà a terme a casa de les dues germanes, que és un
entorn conegut i on les nenes es senten segures i còmodes. Allà la família
disposa d’ordinador amb el programa necessari per visualitzar el conte i també
tenen altres materials que poden
necessitar per fer les propostes de posteriori.
Les sessions amb la mare es faran al meu domicili particular, de manera
que puguem reunir-nos amb tranquil·litat
CARACTERÍSITIQUES
DELS APRENENTS
-Lía (6anys). És una nena molt espavilada per a la seva
edat, però té un nivell de frustració molt baix. És vergonyosa i li costa
parlar amb desconeguts.
-Ada (4anys). És molt tímida alhora de participar i interaccionar
amb els adults. És la petita de la casa i així la tracten tots; això fa que en
ocasions tingui conductes més infantils del que li tocaria.
Les dues germanes tenen una bona relació; juguen i es
barallen com fan molts germans d’aquestes edats. La petita pren el model de la
gran en moltes conductes i comentaris que fa. Les dues tenen bones habilitats
per usar l’ordinador, ja que tant a l’escola com a casa el fan servir, ja sigui
per jugar,fer activitats, escoltar cançons...
L’Isa és la mare de les nenes, té 36 anys i estudis
superiors. Treballa fora de casa i quan està a casa li agrada molt fer
activitats amb les seves filles (cuinar, pintar, jugar a l’ordinador). Mostra
molt interès per l’educació de les seves filles i tot allò que implica el seu
desenvolupament, tant cognitiu com emocional.
COMPETÈNCIES
ESPECÍFIQUES
Competències
bàsiques.
v
C.
Comunicativa lingüística i audiovisual:
* Dialogar amb els altres de manera adequada.
* Expressar emocions, vivències, pensaments, opinions.
* Gaudir escoltant i expressant, a través de recursos
lingüístics i no lingüístics.
* Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la
informació i la comunicació per expressar sentiments i emocions.
v
C.
Artística i cultural:
* Usar aquells recursos expressius i representatius que faciliten
la realització de creacions individuals.
v
C.
digital i tractament de la informació:
* Utilitzar les TIC com a recurs expressiu.
v
Competència
d’autonomia i iniciativa personal:
* Ser capaç d’emprendre petits projectes de manera creativa.
v
Competència
d’aprendre a aprendre:
* Ser capaç de gestionar les capacitats i habilitats en
relació l’ús de les TIC.
OBJECTIUS
A ASSOLIR
Objectius per la primera part de la proposta (lectura
del conte).
*
Reconèixer les seves
emocions dels altres i les seves pròpies.
*
Expressar
les seves emocions per mitjà del llenguatge verbal.
Objectius
per la segona part de la proposta (activitats amb recursos TIC).
*
Descobrir
noves oportunitats que ofereixen les TIC (programes d’imatges).
*
Expressar
les seves emocions per mitjà de diferents llenguatges: plàstic, musical,
visual, verbal....
*
Potenciar
la capacitat d’iniciativa i la presa de decisions.
* Potenciar la seva creativitat.
CONTINGUTS
Procediments
*
Comprensió
de relats curts.
*
Identificació
de sentiments propis i en els altres.
*
Ús
de vocabulari adequat relacionat amb els sentiments i les emocions.
*
Ús
bàsic de programes informàtics.
Fets
i conceptes
*
El
conte com a vehicle de comunicació.
*
Vocabulari
relacionat amb els sentiments i les emocions.
*
La
mort i la pèrdua.
Actituds,
valors i normes
*
Interès
per expressar idees i sentiments.
*
Respecte
per les opinions dels altres.
PREVISIÓ
DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
1a
sessió: Assessorament a la
mare sobre com viuen el dol els infants. En la mateixa sessió, s’explicarà a
l’Isa com pot explicar el conte de L’estrella
de la Laura perquè sorgeixin comentaris i idees: Quines idees ha d’anar
destacant al llarg del conte, quin tipus de resposta pot donar a les preguntes
o comentaris de les nenes, quines frases ha de fer servir per poder iniciar la
conversa sobre els seus sentiments i sobre què poden fer per ajudar a
expressar-los i a parlar-ne. Se li facilitarà material escrit explicant el dol
en els infants, aquesta informació li serà molt útil per ajudar a les nenes a
fer les reflexions del conte i dels seus sentiments, ja que li proporcionarà
pistes de quin tipus de llenguatge i vocabulari pot utilitzar.
2a sessió: La mare visualitzarà i explicarà el
conte de L’estrella de la Laura amb Power Point amb la Lia i l’Ada. A partir
de la seva lectura parlar sobre com es sent la nena quan perd l’estrella; i què
fa per recordar-la. Exposar com se senten elles en relació a l’avi i què creuen
que podrien fer per recordar-lo, igual que fa la Laura amb la seva estrella.
3a sessió:Reunió amb la mare per parlar sobre
com ha anat la lectura del conte i per
saber quines idees han donat les nenes i exposar-li quines altres activitats
poden fer per recordar a l’avi i
parlar-ne. Les propostes aniran encaminades a : escriure una “biografia” de
l’avi, elaborar un àlbum, un pòster de records, fer un llibre de records entre
tota la família, fer una carta o un petit poema sobre l’avi, la família...
sempre fent servir recursos TIC.
4a sessió: Les nenes han d’escollir l’activitat
que volen fer i iniciar la seva elaboració. Aquesta activitat la poden fer
soles o bé amb l’ajuda de l’adult, segons l’activitat que triïn. Per a fer
aquesta part de la proposta poden dedicar-hi més d’una sessió.
5à sessió: Reunió amb la mare i les nenes per
valorar com ha anat el procés. S’aprofitarà per parlar amb les nenes sobre el
conte que van llegir i sobre l’activitat que han triat; que ensenyin i expliquin què han fet, com ho han fet i per
què ho han fet.
FONAMENTACIÓ
PSICOPEDAGÒGICA
Perspectiva
funcionalista de les emocions humanes:. L’enfocament funcionalista concep les emocions com una part integrant
dels “intents que fa cada persona per a
establir, mantenir, canviar o finalitzar una relació amb alguna cosa o persona
significativa per a ella dins l’entorn” (Campos, 1994). En el cas d’aquesta
proposta, les emocions s’entendrien com
“la regulació dels contactes i la relació entre les persones
(Trevarthen, 1984)”(Dins de Perinat,1997).
La comprensió de les emocions està lligada a una capacitat d’interpretar
les situacions que les provoquen. Aquesta interpretació engloba tres aspectes:
a) les persones, les seves
intencions, desitjos, estats de coneixement... Són aspectes que els infants
captaran a mesura que adquireixin una “teoria de la ment” de les persones; b) la relació entre les persones, cadascun
amb un rol social; c) el context i les
normes socials en que interactuen les persones. El discurs lingüístic sobre
els sentiments que es produeix entre els adults també és una font de
coneixement per a l’infant. (Perinat,1997).
Educació emocional
(Bisquerra,1999), aquesta té la
seva finalitat en millorar el coneixement de les emocions tant pròpies com dels
altres i generar estratègies per definir tot el que impliquen les emocions
negatives i saber gaudir de les positives. Així es desenvoluparia la intel·ligència emocional i es
tindria una actitud més positiva davant la vida (Nolla,2000).
Durant aquest procés l’Ada i la Lia durant a terme un aprenentatge
significatiu, ja que aprendran de manera activa i es comprometran amb
el procés; construiran els nous aprenentatges a partir d’aprenentatges previs,
tan relacionats amb les TIC com relacionats amb les emocions i els sentiments;
al treballar les dues germanes juntes, durant a terme un aprenentatge
col·laboratiu, de manera que tot el procés serà enriquidor per les dues;
assoliran els objectius de forma activa i intencional; tot el procés està basat
en el diàleg i la conversa; les activitats que durant a terme tindran una
significació especial per elles i pel seu context més pròxim (la família i els
amics); durant tot el procés tindran una actitud reflexiva sobre el que vagin
aprenent que finalment transmetran a la psicopedagoga i a la seva mare.
(Serarols,2007)
PROCEDIMENTS I
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Al llarg del procés i un cop aquest finalitzi es valorarà
si s’han assolit els objectius o en quin grau s’han assolit. És molt important
diferenciar el procés que ha fet cada nena i en quin punt del procés de dol es
troba cada una. Per a poder fer aquesta valoració, a part de parlar amb les
nenes, també serà important conèixer l’opinió de la mare i que ella expliqui
com ha anat les diferents activitats que ha fet amb elles.
Els criteris d’avaluació seran:
-
Mostrar
un nivell de creativitat adequat a l’activitat feta.
-
Mostrar
un nivell d’autonomia adequat a l’edat durant el desenvolupament de
l’activitat.
-
Mostar
un nivell d’iniciativa adequat a l’edat i a la dificultat de l’activitat.
-
Usar
vocabulari adequat a l’edat en relació als sentiments i emocions propis.
TEMPORALITZACIÓ
Per a fer les tres primeres actuacions es preveu una temporalitat de
quinze dies, deixant temps a la mare per preparar-se. En el cas de l’elaboració
dels materials per part de les nenes també es preveu que hi dediquin un parell
o tres de setmanes (sempre depenent del nombre d’activitats que decideixin fer),
un cop finalitzades les activitats, es farà la cinquena sessió amb la mare i
les nenes per poder fer la valoració final.
WEBBLIOGRAFIA
- Bosch, A. (altres). (2010). La
mort. Consultat a 25 de novembre de 2012 des de : http://www.slideshare.net/monicasalazarsaura/powerpoint-mort#btnNext
- Kanamori, T. Pensant en els
altres.[Documental]. Consultat a data de 25 de novembre de 2012 des de: http://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60
- Nolla, A. (1999/2000). Pedagògia
de la vida i de la mort: eines d’acciò
tutorial i propostes didàctiques per a l’educació primària. Consultat a 27
de novembre de 2012 des de. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/199900/memories/anolla.pdf
- Perinat, A. (1997). Desenvolupament
socioafectiu en nens de 2 a 12 anys. Universitat Oberta de Catalunya.
Consultat a 26 de novembre de 2012 des de:
http://books.google.es/books?id=yv15vzxjF0sC&pg=PA32&dq=teoria+del+dol+en+els+infants&hl=es&sa=X&ei=wfS0UN2pGNKLhQeU9IHwDg&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=teoria%20del%20dol%20en%20els%20infants&f=false
- Serarols,J (10-5-2007). Aprenentatge significatiu. Educació i TIC. Consultat el 27 de
novembre de 2012 des de: http://jordiserarols.blogspot.com.es/2007/05/aprenentatge-significatiu.html
BIBLIOGRAFIA
-Jonassen, D.
(2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. A
J.Cabero i D. Jonassen . Noves
tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona:
Eureca Media.
No hay comentarios:
Publicar un comentario