TINC UN NÚVOL...

Doncs si, a internet hi tinc un núvol....
Ahir a la nit vaig crear un "núvol" on guardar els meus documents, apunts i PAC'S de la UOC.
Tinc un pen de no gaire capacitat i sempre tinc por de deixar-me'l en algun lloc o de que un dia per qualsevol motiu no pugui accedir-hi....  
Ha estat molt fàcil (però molt); simplement vaig registrar-me i ...voila! Sóc propietària d'un núvol...hehehehe i de moment és gratuït...

QUÈ CAL SABER SOBRE EL PROCÉS DE DOL EN INFANTS?

El que trobareu en aquesta entrada és el document que vaig entregar a la mediadora (en el cas del meu projecte és la mare de dues nenes de 4 i 6 anys) amb la intenció de donar-li uns coneixements bàsics sobre el procés de dol en infants que poguessin ser útils per assolir l'objectiu del projecte. 

QUÈ CAL SABER SOBRE EL PROCÉS DE DOL EN INFANTS?

Són molts els autors que han parlar sobre les etapes del dol, però Worden diferencia 4 etapes que ens poden ser molt útils alhora de plantejar el treball a fer.

La primera etapa consisteix en acceptar que la pèrdua és una realitat. si aquesta primera etapa no es dona, el procés de dol no pot continuar.

La segona etapa s’ha de dedicar a treballar amb les emocions i el dolor. És en aquesta etapa en la que podrem treballar amb la Laia i l’Aina.

En la tercera etapa cal assimilar que la realitat ha canviat sense la persona. No només mor algú amb qui estàvem molt units, sinó que també mor una part de nosaltres mateixos vinculada a aquest persona.

La quarta fase  es dedicaria a reelaborar la nostra vida per poder tirar endavant i donar lloc a noves relacions i a una nova etapa.

EL DOL I LA INFÀNCIA

Els infants menors de cinc anys no sempre entenen la mort com un estat definitiu i irreversible, al contrari, pense que és un estat transitori, com el fet de dormir.

entre els cinc i nou anys ja entenen el concepte de la mort com a procés irreversible, però potser els costa assimilar que tothom ha de morir algun dia.

Segons Bowlby (1983) el dol en la infància passa per tres fases:

-          Fase de protesta: el nen plorar i intenta buscar a la persona estimada.

-          Fase de desesperança:  mica en mica deixa de plorar, encara que segueix esperant a que aquesta persona torni.

-          Fase de desvinculació: deixen d’esperar el retorn.

No elaborar correctament un dol durant la infància pot ocasionar problemes psicològics posteriors durant l’adolescència i la maduresa.

Quan hi ha una pèrdua d’una persona propera per un infant hi ha un seguit d’aspectes qu ehem de tenir presents. Normalment els adults volem evitar el patiment de l’infant i com que veiem que no acaben d’entendre el què passa pensem que el millor és impedir que assisteixin o participin dels esdeveniments, ja que així s’accelera la tornada a la vida quotidiana; però els nens per més petits que siguin també pateixen un procés de dol a la seva manera, i hem de saber com actuar.

Isa de Fonnegra de Jaramillo va resumir un llistat anomenat les “regles d’or” que cal tenir present quan un nen perd a una persona  estimada i que et poden ser molt útils per parlar amb les nenes, tant a tu com a altres persones.

-          No mentir, és essencial.

-          No explicar-ho tot d’una vegada.

-          Explicar la mort amb veritats parcials i un vocabulari adequat, d’acord amb l’edat cronològica, intel·lectual i emocional del nen.

-          Parlar de la mort abans que el nen es vegi emocionalment involucrat en una situació de dol.

-          No deixar que la mort  l’expliqui un familiar o veí.

-          No lligar la mort amb la son, ja que pot derivar en trastorns per a dormir.

-          No relacionar una contrarietat amb la mort. El nen tendeix a veure la mort d’un ésser estimat com a un càstig.

-          No amagar el dolor d’una pèrdua. S’ha d’expressar els sentiments i mostrar al nen que també s’és vulnerable.

-          Donar l’oportunitat al nen de parlar de la persona que es va morir i rebre la seva tristesa.

-          Si s’és creient, transmetre al nen la tranquil·litat que ofereix el pas cap a la vida eterna, la reunió amb Déu.

-          Utilitzar la paraula mort i eliminar eufemismes. La mort ha de ser un final natural.

-          Reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar falses expectatives de retorn.

-          Avisar a la psicòloga o professora de l’escola. Això donarà oportunitat als companys d’ajudar-lo.

El camí que pren el dol, està profundament influït per com sigui tractat pel progenitor supervivent, pels seus parents i els amics durant les setmanes i mesos després de la pèrdua.

Existeixen diversos llibres que poden servir per treballar el tema de la mort amb els infants.

§         BERROCAL, M., Ens ho passem molt bé, l’àvia i jo. Barcelona, Baula, 1997.

§         BUSCAGLIA, L., La tardor de Freddy, la fulla. Una història de la vida.

      Barcelona, Urano-Emecé, 1988.

§         COMPANY, M., El Santi i la Nona. Adéu àvia.  Barcelona, Timun Mas, 1994.

§         CORTINA, M., On és el iaio? València, Tàndem edicions, 2001.

§         DE PAOLAT, T., L’àvia de dalt i l’àvia de baix. Barcelona, Cruïlla, 1994.

§         DÉU PRATS, J., Així era l’avi. Barcelona, Parenting, 2003.

§         MARTÍNEZ, M.; SOLÉ, C., Jo les volia. Barcelona, Destino, 1984.

§         RAMÓN, E. – OSUNA, R., No és fàcil, petit esquirol! Barcelona, Kalandraka, 2003.

§         SAINT MARS, D. - BLOCH, S., S' ha mort l’avi. Barcelona, La Galera, 1998.

§         VARLEY, S., Gracias, tejón. Madrid, Altea, 1985.

§         VERREPT, P.,Et trobo a faltar. Barcelona, Joventut, 2000.

§         WIKD, M., Nana vieja. Caracas, Ekaré, 2003.

§         WILHELM,H. Jo sempre t’estimaré. Barcelona, Joventut, 1989.

Els llibres que estan marcats en gris són contes o relats curts que més es poden adequar al tipus de pèrdua i a l’edat de la Laia i l’Aina.
(La bibliografia que surt referenciada forma part de la webgrafia i bibliografia del projecte final)

MAPA CONCEPTUAL DEL PROJECTE FINAL

Per acabar el semestre hem de realitzar un projecte a partir d'un problema significatiu. Per realitzar aquest projecte haurem de fer servir les TIC com a eina d'ensenyament i aprenentatge.
Per veure el mapa conceptual de la meva proposta de treball i com aquesta es relaciona amb l'aprenentatge significatiu cliqueu aquí.

PROJECTE FINAL

TÍTOL: Què podem fer per recordar a l’avi?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS.

Aprenents: Dues germanes; Lia (6anys); Ada (4anys).

Mediadora: La mare de les nenes (Isa) i la psicopedagoga (Laura).

Tecnologia mediadora: Ordinador, conte de L’estrella de la Laura en format Power Point, programa de retocar imatges i programa comercial per fer treballs fotogràfics (àlbums, muntatges...), programari Office .

DESPRIPCIÓ DEL PROBLEMA

-Problema de partença: La Lia i l’Ada han perdut recentment al seu avi amb qui tenien un vincle molt especial, però eviten parlar d’ell i no han fet cap pregunta.

Classificació del problema segons Jonassen: Segons la classificació que fa Jonassen dels problemes, ens trobem davant d’un problema mal estructurat, ja que pot tenir múltiples solucions i cal que les persones implicades expressin la seva opinió personal (Jonassen, 2003). Pel que fa la seva complexitat, penso que és un problema amb una complexitat alta. Faig aquesta afirmació ja que és molt difícil poder conèixer amb exactitud les variables que intervenen alhora de treballar el tema del dol i dels sentiments,  pel fet que moltes són variables intrínseques de les dues nenes que no podem conèixer si elles no les exposen, com serien: què saben de la mort, què opinen sobre la mort del seu avi, quins sentiments tenen, quin és el seu grau d’interès per canviar la seva actitud sobre la mort de l’avi... Pel que fa l’especificitat del camp segons Jonassen és un problema situat ja que parteix d’un context amb unes característiques concretes, específiques i úniques. És un problema d’anàlisi de casos ubicat, ja que la solució d’aquest problema depèn de factors  i proves contextuals i com aquests es relacionen amb les persones implicades i com evolucionen amb el temps (Jonassen,1997). Per altra banda, és un problema en que no hi ha una única veritat o solució correctes i que ha través del diàleg i la conversa es poden anar construint les respostes, partint de coneixements lliures i oberts (Jonassen,1997).

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

- Demanda de la mare: La mare comenta que quan a casa fan referència a l’avi les nenes marxen i no volen participar de la conversa. Des de la mort de l’avi no n’han parlat ni han fet preguntes.  L’Isa no vol forçar la situació, però li agradaria que quan sortís el tema les nenes també diguessin la seva i expliquessin coses que feien amb l’avi, igual que fan els grans (l’avia, el tiet o ella mateixa).

La mort sol ser un tema tabú pels nens, i molts cops és decisió dels adults parlar-ne o no. L’Isa no té tant interès en parlar sobre què és la mort, o què li passa a una persona quan es mor; la seva demanda va encaminada cap a un altra banda, a ella li agradaria que les nenes poguessin parlar del que feien amb el seu avi, de com era, quines coses deia... voldria “normalitzar l’actitud” de les seves filles per tal que quan de forma espontània sortís a la conversa elles dues també hi participessin.

Com apareix en la seva vida quotidiana?  És difícil parlar de l’avi perquè fa molta pena. Els gran parlen d’ell  però nosaltres si ho sentim ens posem tristes i no ens agrada. També ens agradaria poder explicar què fèiem amb ell.

Com s’ho farà el mediador per problematitzar la situació? Per poder parlar sobre el problema que tenen les nenes alhora d’expressar els seus sentiments, cal fer un treball previ amb la seva mare, ja que ella farà de mediadora. La primera activitat es pot considerar introductòria, ja que comença a tractar el problema de forma indirecte però alhora permet reconduir l’activitat cap al problema en qüestió.  Per lligar la història del conte amb la història d’aquest cas, hi ha dues frases claus per tractar per una banda els sentiments de les nenes sobre la mort de l’avi: La Laura troba a faltar a l’estrella perquè era la seva amiga i se l’estimava, vosaltres també trobeu a faltar a l’avi? i per altra banda poder treballar com poden gestionar aquests sentiments de forma normal ; La Laura per recordar a l’estrella la mira cada dia perquè està al cel, com ho podem fer nosaltres per recordar les coses que fèiem amb l’avi?

Serà molt important el paper de la mare com a mediadora en la conversa sobre la mort, el sentiment de pèrdua...S’haurà de fer un bon treball d’assessorament amb la mare, de manera que conegui i entengui les característiques  del procés de dol en els infants i com ha de transcórrer  la conversa.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

La proposta es portarà a terme a casa de les dues germanes, que és un entorn conegut i on les nenes es senten segures i còmodes. Allà la família disposa d’ordinador amb el programa necessari per visualitzar el conte i també tenen altres materials  que poden necessitar per fer les propostes de posteriori.

Les sessions amb la mare es faran al meu domicili particular, de manera que puguem reunir-nos amb tranquil·litat

CARACTERÍSITIQUES DELS APRENENTS

-Lía (6anys). És una nena molt espavilada per a la seva edat, però té un nivell de frustració molt baix. És vergonyosa i li costa parlar amb desconeguts.

-Ada (4anys). És molt tímida alhora de participar i interaccionar amb els adults. És la petita de la casa i així la tracten tots; això fa que en ocasions tingui conductes més infantils del que li tocaria.

Les dues germanes tenen una bona relació; juguen i es barallen com fan molts germans d’aquestes edats. La petita pren el model de la gran en moltes conductes i comentaris que fa. Les dues tenen bones habilitats per usar l’ordinador, ja que tant a l’escola com a casa el fan servir, ja sigui per jugar,fer activitats, escoltar cançons...

L’Isa és la mare de les nenes, té 36 anys i estudis superiors. Treballa fora de casa i quan està a casa li agrada molt fer activitats amb les seves filles (cuinar, pintar, jugar a l’ordinador). Mostra molt interès per l’educació de les seves filles i tot allò que implica el seu desenvolupament, tant cognitiu com emocional. 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Competències bàsiques.

v      C. Comunicativa lingüística i audiovisual:

*      Dialogar amb els altres de manera adequada.

*      Expressar emocions, vivències, pensaments, opinions.

*      Gaudir escoltant i expressant, a través de recursos lingüístics i no lingüístics.

*      Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i la comunicació per expressar sentiments i emocions.

v      C. Artística i cultural:

*      Usar aquells recursos expressius i representatius que faciliten la realització de creacions individuals.

v      C. digital i tractament de la informació:

*      Utilitzar les TIC com a recurs expressiu.

v      Competència d’autonomia i iniciativa personal:

*      Ser capaç d’emprendre petits projectes de manera creativa.

v      Competència d’aprendre a aprendre:

*      Ser capaç de gestionar les capacitats i habilitats en relació l’ús de les TIC.

OBJECTIUS A ASSOLIR

Objectius  per la primera part de la proposta (lectura del conte).

*         Reconèixer  les seves  emocions dels altres i les seves pròpies.

*         Expressar les seves emocions per mitjà del llenguatge verbal.

Objectius per la segona part de la proposta (activitats amb recursos TIC).

*         Descobrir noves oportunitats que ofereixen les TIC (programes d’imatges).

*         Expressar les seves emocions per mitjà de diferents llenguatges: plàstic, musical, visual, verbal....

*         Potenciar la capacitat d’iniciativa i la presa de decisions.

*      Potenciar la seva creativitat.

CONTINGUTS

Procediments

*         Comprensió de relats curts.

*         Identificació de sentiments propis i en els altres.

*         Ús de vocabulari adequat relacionat amb els sentiments i les emocions.

*         Ús bàsic de programes informàtics.

Fets i conceptes

*         El conte com a vehicle de comunicació.

*         Vocabulari relacionat amb els sentiments i les emocions.

*         La mort i la pèrdua.

Actituds, valors i normes

*         Interès per expressar idees i sentiments.

*         Respecte per les opinions dels altres.

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

1a sessió: Assessorament a la mare sobre com viuen el dol els infants. En la mateixa sessió, s’explicarà a l’Isa com pot explicar el conte de L’estrella de la Laura perquè sorgeixin comentaris i idees: Quines idees ha d’anar destacant al llarg del conte, quin tipus de resposta pot donar a les preguntes o comentaris de les nenes, quines frases ha de fer servir per poder iniciar la conversa sobre els seus sentiments i sobre què poden fer per ajudar a expressar-los i a parlar-ne. Se li facilitarà material escrit explicant el dol en els infants, aquesta informació li serà molt útil per ajudar a les nenes a fer les reflexions del conte i dels seus sentiments, ja que li proporcionarà pistes de quin tipus de llenguatge i vocabulari pot utilitzar.

2a sessió: La mare visualitzarà i explicarà el conte  de L’estrella de la Laura amb Power Point amb la Lia i l’Ada. A partir de la seva lectura parlar sobre com es sent la nena quan perd l’estrella; i què fa per recordar-la. Exposar com se senten elles en relació a l’avi i què creuen que podrien fer per recordar-lo, igual que fa la Laura amb la seva estrella.

3a sessió:Reunió amb la mare per parlar sobre com ha anat la lectura del conte  i per saber quines idees han donat les nenes i exposar-li quines altres activitats poden fer per recordar a l’avi  i parlar-ne. Les propostes aniran encaminades a : escriure una “biografia” de l’avi, elaborar un àlbum, un pòster de records, fer un llibre de records entre tota la família, fer una carta o un petit poema sobre l’avi, la família... sempre fent servir recursos TIC.

4a sessió: Les nenes han d’escollir l’activitat que volen fer i iniciar la seva elaboració. Aquesta activitat la poden fer soles o bé amb l’ajuda de l’adult, segons l’activitat que triïn. Per a fer aquesta part de la proposta poden dedicar-hi més d’una sessió.

5à sessió: Reunió amb la mare i les nenes per valorar com ha anat el procés. S’aprofitarà per parlar amb les nenes sobre el conte que van llegir i sobre l’activitat que han triat; que ensenyin i  expliquin què han fet, com ho han fet i per què ho han fet.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Perspectiva funcionalista de les emocions humanes:. L’enfocament funcionalista concep les emocions com una part integrant dels “intents que fa cada persona  per a establir, mantenir, canviar o finalitzar una relació amb alguna cosa o persona significativa per a ella dins l’entorn” (Campos, 1994). En el cas d’aquesta proposta, les emocions s’entendrien com  “la regulació dels contactes i la relació entre les persones (Trevarthen, 1984)”(Dins de Perinat,1997).

La comprensió de les emocions està lligada a una capacitat d’interpretar les situacions que les provoquen. Aquesta interpretació engloba tres aspectes: a) les persones, les seves intencions, desitjos, estats de coneixement... Són aspectes que els infants captaran a mesura que adquireixin una “teoria de la ment” de les persones; b) la relació entre les persones, cadascun amb un rol social; c) el context i les normes socials en que interactuen les persones. El discurs lingüístic sobre els sentiments que es produeix entre els adults també és una font de coneixement per a l’infant. (Perinat,1997).

Educació emocional (Bisquerra,1999), aquesta té la seva finalitat en millorar el coneixement de les emocions tant pròpies com dels altres i generar estratègies per definir tot el que impliquen les emocions negatives i saber gaudir de les positives. Així es desenvoluparia la intel·ligència emocional i es tindria una actitud més positiva davant la vida (Nolla,2000).

Durant aquest procés l’Ada i la Lia durant a terme  un aprenentatge significatiu, ja que aprendran de manera activa i es comprometran amb el procés; construiran els nous aprenentatges a partir d’aprenentatges previs, tan relacionats amb les TIC com relacionats amb les emocions i els sentiments; al treballar les dues germanes juntes, durant a terme un aprenentatge col·laboratiu, de manera que tot el procés serà enriquidor per les dues; assoliran els objectius de forma activa i intencional; tot el procés està basat en el diàleg i la conversa; les activitats que durant a terme tindran una significació especial per elles i pel seu context més pròxim (la família i els amics); durant tot el procés tindran una actitud reflexiva sobre el que vagin aprenent que finalment transmetran a la psicopedagoga i a la seva mare. (Serarols,2007)

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Al llarg del procés i un cop aquest finalitzi es valorarà si s’han assolit els objectius o en quin grau s’han assolit. És molt important diferenciar el procés que ha fet cada nena i en quin punt del procés de dol es troba cada una. Per a poder fer aquesta valoració, a part de parlar amb les nenes, també serà important conèixer l’opinió de la mare i que ella expliqui com ha anat les diferents activitats que ha fet amb elles.

Els criteris d’avaluació seran:

-          Mostrar un nivell de creativitat adequat a l’activitat feta.

-          Mostrar un nivell d’autonomia adequat a l’edat durant el desenvolupament de l’activitat.

-          Mostar un nivell d’iniciativa adequat a l’edat i a la dificultat de l’activitat.

-          Usar vocabulari adequat a l’edat en relació als sentiments i emocions propis.

TEMPORALITZACIÓ

Per a fer les tres primeres actuacions es preveu una temporalitat de quinze dies, deixant temps a la mare per preparar-se. En el cas de l’elaboració dels materials per part de les nenes també es preveu que hi dediquin un parell o tres de setmanes (sempre depenent del nombre d’activitats que decideixin fer), un cop finalitzades les activitats, es farà la cinquena sessió amb la mare i les nenes per poder fer la valoració final.

WEBBLIOGRAFIA

- Bosch, A. (altres). (2010). La mort. Consultat a 25 de novembre de 2012 des de :  http://www.slideshare.net/monicasalazarsaura/powerpoint-mort#btnNext

- Kanamori, T. Pensant en els altres.[Documental]. Consultat a data de 25 de novembre de 2012 des de: http://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60

- Nolla, A. (1999/2000). Pedagògia de la vida i de la mort: eines d’acciò tutorial i propostes didàctiques per a l’educació primària. Consultat a 27 de novembre de 2012 des de. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/199900/memories/anolla.pdf

- Perinat, A. (1997). Desenvolupament socioafectiu en nens de 2 a 12 anys. Universitat Oberta de Catalunya. Consultat a 26 de novembre de 2012 des de:   http://books.google.es/books?id=yv15vzxjF0sC&pg=PA32&dq=teoria+del+dol+en+els+infants&hl=es&sa=X&ei=wfS0UN2pGNKLhQeU9IHwDg&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=teoria%20del%20dol%20en%20els%20infants&f=false

- Serarols,J (10-5-2007). Aprenentatge significatiu. Educació i TIC. Consultat el 27 de novembre de 2012 des de: http://jordiserarols.blogspot.com.es/2007/05/aprenentatge-significatiu.html

BIBLIOGRAFIA

-Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. A J.Cabero i D. Jonassen . Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: Eureca Media.