TINC UN NÚVOL...

Doncs si, a internet hi tinc un núvol....
Ahir a la nit vaig crear un "núvol" on guardar els meus documents, apunts i PAC'S de la UOC.
Tinc un pen de no gaire capacitat i sempre tinc por de deixar-me'l en algun lloc o de que un dia per qualsevol motiu no pugui accedir-hi....  
Ha estat molt fàcil (però molt); simplement vaig registrar-me i ...voila! Sóc propietària d'un núvol...hehehehe i de moment és gratuït...

QUÈ CAL SABER SOBRE EL PROCÉS DE DOL EN INFANTS?

El que trobareu en aquesta entrada és el document que vaig entregar a la mediadora (en el cas del meu projecte és la mare de dues nenes de 4 i 6 anys) amb la intenció de donar-li uns coneixements bàsics sobre el procés de dol en infants que poguessin ser útils per assolir l'objectiu del projecte. 

QUÈ CAL SABER SOBRE EL PROCÉS DE DOL EN INFANTS?

Són molts els autors que han parlar sobre les etapes del dol, però Worden diferencia 4 etapes que ens poden ser molt útils alhora de plantejar el treball a fer.

La primera etapa consisteix en acceptar que la pèrdua és una realitat. si aquesta primera etapa no es dona, el procés de dol no pot continuar.

La segona etapa s’ha de dedicar a treballar amb les emocions i el dolor. És en aquesta etapa en la que podrem treballar amb la Laia i l’Aina.

En la tercera etapa cal assimilar que la realitat ha canviat sense la persona. No només mor algú amb qui estàvem molt units, sinó que també mor una part de nosaltres mateixos vinculada a aquest persona.

La quarta fase  es dedicaria a reelaborar la nostra vida per poder tirar endavant i donar lloc a noves relacions i a una nova etapa.

EL DOL I LA INFÀNCIA

Els infants menors de cinc anys no sempre entenen la mort com un estat definitiu i irreversible, al contrari, pense que és un estat transitori, com el fet de dormir.

entre els cinc i nou anys ja entenen el concepte de la mort com a procés irreversible, però potser els costa assimilar que tothom ha de morir algun dia.

Segons Bowlby (1983) el dol en la infància passa per tres fases:

-          Fase de protesta: el nen plorar i intenta buscar a la persona estimada.

-          Fase de desesperança:  mica en mica deixa de plorar, encara que segueix esperant a que aquesta persona torni.

-          Fase de desvinculació: deixen d’esperar el retorn.

No elaborar correctament un dol durant la infància pot ocasionar problemes psicològics posteriors durant l’adolescència i la maduresa.

Quan hi ha una pèrdua d’una persona propera per un infant hi ha un seguit d’aspectes qu ehem de tenir presents. Normalment els adults volem evitar el patiment de l’infant i com que veiem que no acaben d’entendre el què passa pensem que el millor és impedir que assisteixin o participin dels esdeveniments, ja que així s’accelera la tornada a la vida quotidiana; però els nens per més petits que siguin també pateixen un procés de dol a la seva manera, i hem de saber com actuar.

Isa de Fonnegra de Jaramillo va resumir un llistat anomenat les “regles d’or” que cal tenir present quan un nen perd a una persona  estimada i que et poden ser molt útils per parlar amb les nenes, tant a tu com a altres persones.

-          No mentir, és essencial.

-          No explicar-ho tot d’una vegada.

-          Explicar la mort amb veritats parcials i un vocabulari adequat, d’acord amb l’edat cronològica, intel·lectual i emocional del nen.

-          Parlar de la mort abans que el nen es vegi emocionalment involucrat en una situació de dol.

-          No deixar que la mort  l’expliqui un familiar o veí.

-          No lligar la mort amb la son, ja que pot derivar en trastorns per a dormir.

-          No relacionar una contrarietat amb la mort. El nen tendeix a veure la mort d’un ésser estimat com a un càstig.

-          No amagar el dolor d’una pèrdua. S’ha d’expressar els sentiments i mostrar al nen que també s’és vulnerable.

-          Donar l’oportunitat al nen de parlar de la persona que es va morir i rebre la seva tristesa.

-          Si s’és creient, transmetre al nen la tranquil·litat que ofereix el pas cap a la vida eterna, la reunió amb Déu.

-          Utilitzar la paraula mort i eliminar eufemismes. La mort ha de ser un final natural.

-          Reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar falses expectatives de retorn.

-          Avisar a la psicòloga o professora de l’escola. Això donarà oportunitat als companys d’ajudar-lo.

El camí que pren el dol, està profundament influït per com sigui tractat pel progenitor supervivent, pels seus parents i els amics durant les setmanes i mesos després de la pèrdua.

Existeixen diversos llibres que poden servir per treballar el tema de la mort amb els infants.

§         BERROCAL, M., Ens ho passem molt bé, l’àvia i jo. Barcelona, Baula, 1997.

§         BUSCAGLIA, L., La tardor de Freddy, la fulla. Una història de la vida.

      Barcelona, Urano-Emecé, 1988.

§         COMPANY, M., El Santi i la Nona. Adéu àvia.  Barcelona, Timun Mas, 1994.

§         CORTINA, M., On és el iaio? València, Tàndem edicions, 2001.

§         DE PAOLAT, T., L’àvia de dalt i l’àvia de baix. Barcelona, Cruïlla, 1994.

§         DÉU PRATS, J., Així era l’avi. Barcelona, Parenting, 2003.

§         MARTÍNEZ, M.; SOLÉ, C., Jo les volia. Barcelona, Destino, 1984.

§         RAMÓN, E. – OSUNA, R., No és fàcil, petit esquirol! Barcelona, Kalandraka, 2003.

§         SAINT MARS, D. - BLOCH, S., S' ha mort l’avi. Barcelona, La Galera, 1998.

§         VARLEY, S., Gracias, tejón. Madrid, Altea, 1985.

§         VERREPT, P.,Et trobo a faltar. Barcelona, Joventut, 2000.

§         WIKD, M., Nana vieja. Caracas, Ekaré, 2003.

§         WILHELM,H. Jo sempre t’estimaré. Barcelona, Joventut, 1989.

Els llibres que estan marcats en gris són contes o relats curts que més es poden adequar al tipus de pèrdua i a l’edat de la Laia i l’Aina.
(La bibliografia que surt referenciada forma part de la webgrafia i bibliografia del projecte final)

MAPA CONCEPTUAL DEL PROJECTE FINAL

Per acabar el semestre hem de realitzar un projecte a partir d'un problema significatiu. Per realitzar aquest projecte haurem de fer servir les TIC com a eina d'ensenyament i aprenentatge.
Per veure el mapa conceptual de la meva proposta de treball i com aquesta es relaciona amb l'aprenentatge significatiu cliqueu aquí.

PROJECTE FINAL

TÍTOL: Què podem fer per recordar a l’avi?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS.

Aprenents: Dues germanes; Lia (6anys); Ada (4anys).

Mediadora: La mare de les nenes (Isa) i la psicopedagoga (Laura).

Tecnologia mediadora: Ordinador, conte de L’estrella de la Laura en format Power Point, programa de retocar imatges i programa comercial per fer treballs fotogràfics (àlbums, muntatges...), programari Office .

DESPRIPCIÓ DEL PROBLEMA

-Problema de partença: La Lia i l’Ada han perdut recentment al seu avi amb qui tenien un vincle molt especial, però eviten parlar d’ell i no han fet cap pregunta.

Classificació del problema segons Jonassen: Segons la classificació que fa Jonassen dels problemes, ens trobem davant d’un problema mal estructurat, ja que pot tenir múltiples solucions i cal que les persones implicades expressin la seva opinió personal (Jonassen, 2003). Pel que fa la seva complexitat, penso que és un problema amb una complexitat alta. Faig aquesta afirmació ja que és molt difícil poder conèixer amb exactitud les variables que intervenen alhora de treballar el tema del dol i dels sentiments,  pel fet que moltes són variables intrínseques de les dues nenes que no podem conèixer si elles no les exposen, com serien: què saben de la mort, què opinen sobre la mort del seu avi, quins sentiments tenen, quin és el seu grau d’interès per canviar la seva actitud sobre la mort de l’avi... Pel que fa l’especificitat del camp segons Jonassen és un problema situat ja que parteix d’un context amb unes característiques concretes, específiques i úniques. És un problema d’anàlisi de casos ubicat, ja que la solució d’aquest problema depèn de factors  i proves contextuals i com aquests es relacionen amb les persones implicades i com evolucionen amb el temps (Jonassen,1997). Per altra banda, és un problema en que no hi ha una única veritat o solució correctes i que ha través del diàleg i la conversa es poden anar construint les respostes, partint de coneixements lliures i oberts (Jonassen,1997).

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

- Demanda de la mare: La mare comenta que quan a casa fan referència a l’avi les nenes marxen i no volen participar de la conversa. Des de la mort de l’avi no n’han parlat ni han fet preguntes.  L’Isa no vol forçar la situació, però li agradaria que quan sortís el tema les nenes també diguessin la seva i expliquessin coses que feien amb l’avi, igual que fan els grans (l’avia, el tiet o ella mateixa).

La mort sol ser un tema tabú pels nens, i molts cops és decisió dels adults parlar-ne o no. L’Isa no té tant interès en parlar sobre què és la mort, o què li passa a una persona quan es mor; la seva demanda va encaminada cap a un altra banda, a ella li agradaria que les nenes poguessin parlar del que feien amb el seu avi, de com era, quines coses deia... voldria “normalitzar l’actitud” de les seves filles per tal que quan de forma espontània sortís a la conversa elles dues també hi participessin.

Com apareix en la seva vida quotidiana?  És difícil parlar de l’avi perquè fa molta pena. Els gran parlen d’ell  però nosaltres si ho sentim ens posem tristes i no ens agrada. També ens agradaria poder explicar què fèiem amb ell.

Com s’ho farà el mediador per problematitzar la situació? Per poder parlar sobre el problema que tenen les nenes alhora d’expressar els seus sentiments, cal fer un treball previ amb la seva mare, ja que ella farà de mediadora. La primera activitat es pot considerar introductòria, ja que comença a tractar el problema de forma indirecte però alhora permet reconduir l’activitat cap al problema en qüestió.  Per lligar la història del conte amb la història d’aquest cas, hi ha dues frases claus per tractar per una banda els sentiments de les nenes sobre la mort de l’avi: La Laura troba a faltar a l’estrella perquè era la seva amiga i se l’estimava, vosaltres també trobeu a faltar a l’avi? i per altra banda poder treballar com poden gestionar aquests sentiments de forma normal ; La Laura per recordar a l’estrella la mira cada dia perquè està al cel, com ho podem fer nosaltres per recordar les coses que fèiem amb l’avi?

Serà molt important el paper de la mare com a mediadora en la conversa sobre la mort, el sentiment de pèrdua...S’haurà de fer un bon treball d’assessorament amb la mare, de manera que conegui i entengui les característiques  del procés de dol en els infants i com ha de transcórrer  la conversa.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT

La proposta es portarà a terme a casa de les dues germanes, que és un entorn conegut i on les nenes es senten segures i còmodes. Allà la família disposa d’ordinador amb el programa necessari per visualitzar el conte i també tenen altres materials  que poden necessitar per fer les propostes de posteriori.

Les sessions amb la mare es faran al meu domicili particular, de manera que puguem reunir-nos amb tranquil·litat

CARACTERÍSITIQUES DELS APRENENTS

-Lía (6anys). És una nena molt espavilada per a la seva edat, però té un nivell de frustració molt baix. És vergonyosa i li costa parlar amb desconeguts.

-Ada (4anys). És molt tímida alhora de participar i interaccionar amb els adults. És la petita de la casa i així la tracten tots; això fa que en ocasions tingui conductes més infantils del que li tocaria.

Les dues germanes tenen una bona relació; juguen i es barallen com fan molts germans d’aquestes edats. La petita pren el model de la gran en moltes conductes i comentaris que fa. Les dues tenen bones habilitats per usar l’ordinador, ja que tant a l’escola com a casa el fan servir, ja sigui per jugar,fer activitats, escoltar cançons...

L’Isa és la mare de les nenes, té 36 anys i estudis superiors. Treballa fora de casa i quan està a casa li agrada molt fer activitats amb les seves filles (cuinar, pintar, jugar a l’ordinador). Mostra molt interès per l’educació de les seves filles i tot allò que implica el seu desenvolupament, tant cognitiu com emocional. 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Competències bàsiques.

v      C. Comunicativa lingüística i audiovisual:

*      Dialogar amb els altres de manera adequada.

*      Expressar emocions, vivències, pensaments, opinions.

*      Gaudir escoltant i expressant, a través de recursos lingüístics i no lingüístics.

*      Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i la comunicació per expressar sentiments i emocions.

v      C. Artística i cultural:

*      Usar aquells recursos expressius i representatius que faciliten la realització de creacions individuals.

v      C. digital i tractament de la informació:

*      Utilitzar les TIC com a recurs expressiu.

v      Competència d’autonomia i iniciativa personal:

*      Ser capaç d’emprendre petits projectes de manera creativa.

v      Competència d’aprendre a aprendre:

*      Ser capaç de gestionar les capacitats i habilitats en relació l’ús de les TIC.

OBJECTIUS A ASSOLIR

Objectius  per la primera part de la proposta (lectura del conte).

*         Reconèixer  les seves  emocions dels altres i les seves pròpies.

*         Expressar les seves emocions per mitjà del llenguatge verbal.

Objectius per la segona part de la proposta (activitats amb recursos TIC).

*         Descobrir noves oportunitats que ofereixen les TIC (programes d’imatges).

*         Expressar les seves emocions per mitjà de diferents llenguatges: plàstic, musical, visual, verbal....

*         Potenciar la capacitat d’iniciativa i la presa de decisions.

*      Potenciar la seva creativitat.

CONTINGUTS

Procediments

*         Comprensió de relats curts.

*         Identificació de sentiments propis i en els altres.

*         Ús de vocabulari adequat relacionat amb els sentiments i les emocions.

*         Ús bàsic de programes informàtics.

Fets i conceptes

*         El conte com a vehicle de comunicació.

*         Vocabulari relacionat amb els sentiments i les emocions.

*         La mort i la pèrdua.

Actituds, valors i normes

*         Interès per expressar idees i sentiments.

*         Respecte per les opinions dels altres.

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

1a sessió: Assessorament a la mare sobre com viuen el dol els infants. En la mateixa sessió, s’explicarà a l’Isa com pot explicar el conte de L’estrella de la Laura perquè sorgeixin comentaris i idees: Quines idees ha d’anar destacant al llarg del conte, quin tipus de resposta pot donar a les preguntes o comentaris de les nenes, quines frases ha de fer servir per poder iniciar la conversa sobre els seus sentiments i sobre què poden fer per ajudar a expressar-los i a parlar-ne. Se li facilitarà material escrit explicant el dol en els infants, aquesta informació li serà molt útil per ajudar a les nenes a fer les reflexions del conte i dels seus sentiments, ja que li proporcionarà pistes de quin tipus de llenguatge i vocabulari pot utilitzar.

2a sessió: La mare visualitzarà i explicarà el conte  de L’estrella de la Laura amb Power Point amb la Lia i l’Ada. A partir de la seva lectura parlar sobre com es sent la nena quan perd l’estrella; i què fa per recordar-la. Exposar com se senten elles en relació a l’avi i què creuen que podrien fer per recordar-lo, igual que fa la Laura amb la seva estrella.

3a sessió:Reunió amb la mare per parlar sobre com ha anat la lectura del conte  i per saber quines idees han donat les nenes i exposar-li quines altres activitats poden fer per recordar a l’avi  i parlar-ne. Les propostes aniran encaminades a : escriure una “biografia” de l’avi, elaborar un àlbum, un pòster de records, fer un llibre de records entre tota la família, fer una carta o un petit poema sobre l’avi, la família... sempre fent servir recursos TIC.

4a sessió: Les nenes han d’escollir l’activitat que volen fer i iniciar la seva elaboració. Aquesta activitat la poden fer soles o bé amb l’ajuda de l’adult, segons l’activitat que triïn. Per a fer aquesta part de la proposta poden dedicar-hi més d’una sessió.

5à sessió: Reunió amb la mare i les nenes per valorar com ha anat el procés. S’aprofitarà per parlar amb les nenes sobre el conte que van llegir i sobre l’activitat que han triat; que ensenyin i  expliquin què han fet, com ho han fet i per què ho han fet.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Perspectiva funcionalista de les emocions humanes:. L’enfocament funcionalista concep les emocions com una part integrant dels “intents que fa cada persona  per a establir, mantenir, canviar o finalitzar una relació amb alguna cosa o persona significativa per a ella dins l’entorn” (Campos, 1994). En el cas d’aquesta proposta, les emocions s’entendrien com  “la regulació dels contactes i la relació entre les persones (Trevarthen, 1984)”(Dins de Perinat,1997).

La comprensió de les emocions està lligada a una capacitat d’interpretar les situacions que les provoquen. Aquesta interpretació engloba tres aspectes: a) les persones, les seves intencions, desitjos, estats de coneixement... Són aspectes que els infants captaran a mesura que adquireixin una “teoria de la ment” de les persones; b) la relació entre les persones, cadascun amb un rol social; c) el context i les normes socials en que interactuen les persones. El discurs lingüístic sobre els sentiments que es produeix entre els adults també és una font de coneixement per a l’infant. (Perinat,1997).

Educació emocional (Bisquerra,1999), aquesta té la seva finalitat en millorar el coneixement de les emocions tant pròpies com dels altres i generar estratègies per definir tot el que impliquen les emocions negatives i saber gaudir de les positives. Així es desenvoluparia la intel·ligència emocional i es tindria una actitud més positiva davant la vida (Nolla,2000).

Durant aquest procés l’Ada i la Lia durant a terme  un aprenentatge significatiu, ja que aprendran de manera activa i es comprometran amb el procés; construiran els nous aprenentatges a partir d’aprenentatges previs, tan relacionats amb les TIC com relacionats amb les emocions i els sentiments; al treballar les dues germanes juntes, durant a terme un aprenentatge col·laboratiu, de manera que tot el procés serà enriquidor per les dues; assoliran els objectius de forma activa i intencional; tot el procés està basat en el diàleg i la conversa; les activitats que durant a terme tindran una significació especial per elles i pel seu context més pròxim (la família i els amics); durant tot el procés tindran una actitud reflexiva sobre el que vagin aprenent que finalment transmetran a la psicopedagoga i a la seva mare. (Serarols,2007)

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Al llarg del procés i un cop aquest finalitzi es valorarà si s’han assolit els objectius o en quin grau s’han assolit. És molt important diferenciar el procés que ha fet cada nena i en quin punt del procés de dol es troba cada una. Per a poder fer aquesta valoració, a part de parlar amb les nenes, també serà important conèixer l’opinió de la mare i que ella expliqui com ha anat les diferents activitats que ha fet amb elles.

Els criteris d’avaluació seran:

-          Mostrar un nivell de creativitat adequat a l’activitat feta.

-          Mostrar un nivell d’autonomia adequat a l’edat durant el desenvolupament de l’activitat.

-          Mostar un nivell d’iniciativa adequat a l’edat i a la dificultat de l’activitat.

-          Usar vocabulari adequat a l’edat en relació als sentiments i emocions propis.

TEMPORALITZACIÓ

Per a fer les tres primeres actuacions es preveu una temporalitat de quinze dies, deixant temps a la mare per preparar-se. En el cas de l’elaboració dels materials per part de les nenes també es preveu que hi dediquin un parell o tres de setmanes (sempre depenent del nombre d’activitats que decideixin fer), un cop finalitzades les activitats, es farà la cinquena sessió amb la mare i les nenes per poder fer la valoració final.

WEBBLIOGRAFIA

- Bosch, A. (altres). (2010). La mort. Consultat a 25 de novembre de 2012 des de :  http://www.slideshare.net/monicasalazarsaura/powerpoint-mort#btnNext

- Kanamori, T. Pensant en els altres.[Documental]. Consultat a data de 25 de novembre de 2012 des de: http://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60

- Nolla, A. (1999/2000). Pedagògia de la vida i de la mort: eines d’acciò tutorial i propostes didàctiques per a l’educació primària. Consultat a 27 de novembre de 2012 des de. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/199900/memories/anolla.pdf

- Perinat, A. (1997). Desenvolupament socioafectiu en nens de 2 a 12 anys. Universitat Oberta de Catalunya. Consultat a 26 de novembre de 2012 des de:   http://books.google.es/books?id=yv15vzxjF0sC&pg=PA32&dq=teoria+del+dol+en+els+infants&hl=es&sa=X&ei=wfS0UN2pGNKLhQeU9IHwDg&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=teoria%20del%20dol%20en%20els%20infants&f=false

- Serarols,J (10-5-2007). Aprenentatge significatiu. Educació i TIC. Consultat el 27 de novembre de 2012 des de: http://jordiserarols.blogspot.com.es/2007/05/aprenentatge-significatiu.html

BIBLIOGRAFIA

-Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. A J.Cabero i D. Jonassen . Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: Eureca Media.

MAPA CONCEPTUAL FINAL

Aquí trobareu el mapa conceptual elaborat en la segona activitat.
Esta fet amb el programa gratuït CMaps, una eina molt útil i senzilla per elaborar mapes conceptuals.

DE MOMENT HE APRÈS....

Doncs en primer lloc he après a afegir el meu blog a l'assignatura del correu de la UOC, de manera que els meus companys hi puguin accedir fàcilment.

També  fer un índex autòmatic; bé al menys sé que existeix l'opció de fer un índex automàtics i sé on " he d'anar" perquè m'expliquin com es fa, ja que de memòria encara no ho he après.

No puc oblidar que estic aprenent a fer un blog; per exemple ara sé que és un "gadget" quan es parla de blogs, ja que jo he afegit un  calendari humà en el meu. 

REORGANITZANT LES IDEES

Després de la lectura dels materials penso que hi ha certs aspectes de l'avaluació inicial que cal tornar a considerar. En color taronja hi ha les noves valoracions i idees que m'han aportat els materials i la participació en el debat.

 

PREGUNTES TRAMPA

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents:  5 ______2

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 8 ______10

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10 ________10

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 3 _____0

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9 _____10

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 7 _____2

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 5 _______5

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5 ______10

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 4 ______9

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8 ______ 0

 PREGUNTES BREUS

5-Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa. La tecnologia educativa són tots aquells recursos materials o no materials que permeten accedir, compartir, modificar, crear coneixements. La seva finalitat és doncs facilitar i millorar l’accés i la diversificació de la informació.Ara considero al TE com un model educatiu; no només pel fet d’usar eines tecnològiques, sinó també perquè els procés d’e-a que des d’aquest model es planifiquen inclouen una reformulació de la metodologia, continguts, objectius recursos i criteris d’avaluació.

7-Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". Estic totalment d’acord. Segons el context i l’entorn en que es troba una persona fa una o altre interpretació d’una idea i la usarà segons aquesta interpretació i sempre adaptant-se a les possibilitats del context on es troba.  Això és així pels factors socials, tècnics, polítics i econòmics que s’emmarquen dins de cada context diferent.

SÍNTESI DEBAT

a) M’ha sobtat que existeixin  dues postures tan oposades sobre el tema de la fractura digital, tal com s’ha anat citant en els debats de “La gran idea de Binta” i “ La fractura digital”. Per una banda trobem la postura tecnodeterminista que aposta per implantar les tecnologies en els països en vies de desenvolupament, ja que els estudis mostren que d’aquesta manera s’aconsegueixen millores socials i econòmiques.  Per altra banda hi ha la postura sociodeterminista que fa una crítica als programes que fomenten les TIC en aquests països, i també hi ha estudis que recolzen aquesta postura.

b) Pel que fa la meva intervenció, la postura tecnodeterminista que m’ha tocat defensar no és la posició en la que em sentia més còmode en un primer moment; però a mesura que avançava el debat, he vist que tampoc tenia tants inconvenients com jo pensava en uns inicis; i per tant la postura socioedeterminsta amb la que jo potser em sentia més identificada tampoc era tan “ideal” com creia.   En les meves intervencions he aportat informació extreta d’altres fons i aquestes han desencadenat respostes d’ambdós bàndols. Sobre l’estructura de les participacions, he intentat seguir el model Toulmin, però sóc conscient que en la meva última intervenció no l’he respectat, tot i que si en les primeres.

c) Destacaria la intervenció de Juana Artiles, ja que trobo que les seves intervencions han estat ben formulades i ha aportat informació d’altres fons  i de la Vero Pérez Sánchez, que ha contrargumentat les aportacions de l’altre bàndol aportant informacions contrastades i ben argumentades.  

Per acabar, adjunto la bibliografia que he fet servir al llarg del debat.

 

- Conectar África: Las TIC están transformando a un continente. (2007,octubre 29). Grupo del Banco Mundial. Recuperat el 9 d’octubre de 2012 des de Internet: http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/BANCOMUNDIAL/NEWSSPANISH/0,,contentMDK:21527617~pagePK:64257043~piPK:437376~theSitePK:1074568,00.html

- Fernández del Castillo, I. (s.d) La asistencia al parto: tecnología versus naturaleza. Revisat el 21 d’octubre de 2012 des de Internet: http://www.axel.org.ar/articulos/parto/asistencia.pdf

- Martinez Gil, L. (2004,febrer). La brecha digital: una brecha más en Contribuciones a la Economía. Recuperat el 11 d’octubre de 2012 des de Internet:  http://www.eumed.net/ce/lmg-brecha.htm

- Santiago, R.; Becerril, C.; Repáraz, Ch.(s.d).”El nuevo Rol del profesor. Un proyecto para la integración de los multimedia en los Centros de Enseñanza” . Recuperat el 14 d’octubre de 2012 des de Internet:  http://www.irabia.org/departamentos/nntt/exper_nntt/rol_prof.htm

- Swartz, R.J. (2011,desembre,1). El rol del profesor está cambinado y su papel es convertir alumnoes pasivos en alumnos activos. Informacion.es . Recuperat el 14 d’octubre des de Internet: http://www.diarioinformacion.com/benidorm/2011/12/01/el-rol-del-profesor-esta-cambiando-y-su-papel-es-convertir-alumnos-pasivos-en-alumnos-activos/1197194.html

- UIT. (Juliol-Agost,2011). Conectar África. Compromiso del Grupo del Banco de Desarrollo de África para conectar África. Recuperat el 11 d’octubre de 2012 des de Internet : http://www.itu.int/net/itunews/issues/2009/06/35-es.aspx

 

Presentació

Perquè ens poguem conèixer millor us explicaré quatre cosetes sobre mi.
Em dic Laura, tinc 31 anys i visc a Avinyó, un petit poble de la comarca del Bages, tot i que sóc de Manresa.
Vaig estudiar logopèdia i uns quants anys després educació especial.
Sempre he treballat de mestra d'educació especial i enguany treballaré de mestra d'audició i llenguatge; ho dic en futur perquè a l'abril vaig ser mare de dos nens i ara estic de baixa de maternitat i per tant encara no he començat el curs.
Sempre m'ha agradat formar-me i aprofundir en temes que m'agraden i són interessants per a la meva feina, i per això vaig començar a estudiar psicopedagogia.

MAPA CONCEPTUAL

AVALUACIÓ INICIAL

QUESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta. Penso que si. Només cal veure els canvis que hi ha hagut a la nostra societat en els últims anys: la millora de les comunicacions; ja no només ens comuniquem per telèfon sinó que tenim moltes formes (messenger, mails, wassaps, twitters... i molts altre que desconec), i això afavoreix que la informació circuli ràpid,  els canvis en els models industrials i econòmics dels països, els descobriments en el camp mèdic (noves màquines, noves tècniques, nous medicaments...). Però també està clar que no tothom se’n beneficia de la mateixa manera, ja que els coneixements que s’obtenen no s’inverteixen equitativament a tots els països ni a totes les societats.
2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses? Jo penso que les ciències si que són neutrals, però les persones no ho som, i som nosaltres les que fem la ciència i fem ús dels coneixements que aquesta ens aporta. Per tant la neutralitat ideològica alhora de crear i usar les tecnologies no pot existir.  
3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment. Estic d’acord en que s’han de tenir presents ja que la nostra societat està encaminada cap a les TIC i cada vegada és més difícil ignorar-ho. 
4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys? Jo penso que el fet que estem en una societat del coneixement on tothom té accés a informacions i continguts molt variats i això ha afavorit en un inici els canvis que van acompanyats i són sinònim de millores en la  qualitat de vida de les persones i evidentment i també molt important, van associats als diners.
5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa. La tecnologia educativa són tots aquells recursos materials o no materials que permeten accedir, compartir, modificar, crear coneixements. La seva finalitat és doncs facilitar i millorar l’accés i la diversificació de la informació.  
6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement. Transmissió de coneixement: quan llegim els apunts de la UOC.  Construcció del coneixement: quan diferents persones a partir d’un fòrum de la UOC expressen i comparteixen els seus coneixements per ampliar-los i elaborar teories i explicacions d’un cas o problema presentat. 
7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". Estic totalment d’acord. Segons el context i l’entorn en que es troba una persona fa una o altre interpretació d’una idea i la usarà segons aquesta interpretació i sempre adaptant-se a les possibilitats del context on es troba. 
8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...? Si que ho he anat fent al llarg d’aquests cursos, a mesura que he anat veient la utilitat de fer-ho.  
9. Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts? Encara no m’he mirat el Pla docent ja que així ho recomanava la consultora abans de fer aquesta activitat. Però no tinc els coneixements que aquí es comenten en relació a les TIC.  

10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents:  5

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 8

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10 

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 3

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 7

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 5

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 4

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8